Nou projecte de llei del català a Andorra

El proppassat 13 de setembre el Govern del Principat d’Andorra va aprovar el nou projecte de llei del català a Andorra que buscarà exigir l’acreditació d’un nivell mínim de l’idioma en el moment de la renovació del permís de residència.

Cal recordar que no és la primera vegada que s’obre el debat entorn de l’ús del català al Principat, així com la seva preservació i promoció, donat que el català és la llengua oficial del país i una part important de la seva identitat nacional. Cal recordar que l’article 2.1 de la Constitució andorrana disposa que “La llengua oficial de l’Estat és el català”. 

A més a més, sempre s’ha argumentat des de les institucions andorranes que el coneixement de la llengua catalana és fonamental per una adequada integració i participació en la societat andorrana. 

Com era d’esperar, l’anunci d’aquest nou projecte de llei del català a Andorra ha creat una gran controvèrsia entre els residents al Principat. Però, segons s’ha anunciat per part de Govern, el projecte de llei limitaria aquesta necessitat de coneixements bàsics de català a les persones titulars d’un permís de residència i treball. S’exclouen, per tant, els residents amb permisos de treballador per compte propi, fronterers, temporers, residència passiva i altres tipus de permisos, com els que habitualment tenen els esportistes, creadors de contingut i streamers que resideixen al Principat.

Aquesta limitació estaria motivada, segons ha anunciat la ministra de Cultura i Esports, perquè és el tipus de permís que tenen la majoria de les persones que treballen en els sectors serveis i d’atenció al públic, com és el comerç i hostaleria. 

La previsió és que la dita norma legal entri en vigor el setembre del 2024 i preveu impactar inicialment uns 3.000 permisos de residència i treball que s’han de renovar l’any vinent. 

Tanmateix, s’ha de tenir en compte que el projecte de llei es troba en una fase inicial i que durant el procés parlamentari pot ser objecte de modificació.

L’objectiu d’aquesta norma és fomentar l’ús i preservació de la llengua oficial del Principat. Per aquest motiu, es preveu que els residents que no tinguin aquests coneixements bàsics se’ls exigirà la realització d’un curs de 30 hores de formació de català i disposaran d’un any per fer-ho. 

Com es realitzarà la comprovació d’aquests coneixements bàsics? El projecte de llei no ho preveu però, el que sí que preveu és que aquests detalls es fixaran per via reglamentària, reglament de desenvolupament de la llei que hauria d’estar fet en menys de 6 mesos, i que probablement fixa com a mitjà de comprovació una prova oral.  

Per poder dur a terme aquesta formació, el Govern d’Andorra està cercant quatre nous professors de català per reforçar el conjunt de professorat que actualment treballa en els centres d’aprenentatge de català, centres que en els últims dies han vist arribar una allau de peticions d’inscripcions, i que compten actualment amb una llista d’espera de més de 700 persones.  

La llei contemplaria un règim sancionador de 1.000 a 60.000 euros, encara que la titular de Cultura i Esports ha comentat que la voluntat és que no s’hagin d’aplicar, que la normativa “no és sancionadora” i que seran els inspectors de cada sector els que hauran de vetllar pel compliment de la norma, amb coordinació amb el departament de Política Lingüística. 

L’anunci d’aquesta mesura ha creat el moviment d’una part dels residents que s’oposen al projecte de llei assenyalant que la norma limita la llibertat d’elecció i discrimina a aquells que no parlin català. Argumenten que és important garantir el respecte de la diversitat lingüística i cultural del Principat i que es pot promoure la llengua oficial sense la necessitat d’imposar el seu coneixement com a requisit per poder residir al país. Entre ells, alguns streamers o creadors de contingut espanyols residents a Andorra, que s’han posicionat o queixat públicament a les seves plataformes sobre aquesta proposta de llei. 

Més enllà de l’exigència del català a una part dels residents, el projecte legislatiu té el repte de substituir la normativa vigent, la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, aprovada el desembre de 1999, que no ha sofert gaires modificacions des de la seva entrada en vigor. 

El projecte de la nova llei del català també en preveu el seu ús en l’administració de Justícia i en la resolució alternativa de conflictes, fent referència a l’ús de traductors i intèrprets o l’ús de la llengua de signes catalana, fent un pas endavant per garantir el dret de les persones amb discapacitat. Igualment, preveu una modernització del llenguatge administratiu i de les comunicacions públiques i telemàtiques.

Per tant, doncs, i a tall de conclusió, remarcar dos punts que creiem importants: 

1. És un projecte de llei, el que vol dir que encara no està clar si s’acabarà aplicant aquesta normativa, de quina manera i a qui anirà dirigida. 
2. Està enfocada principalment a treballadors del sector serveis que es trobin de cara al públic (comerços, hostaleria…) així com de l’administració pública, amb la finalitat que es continuï utilitzant l’idioma oficial del país en aquests sectors. Per tant, residents com esportistes o creadors de contingut en queden al marge, encara que també es recomana que duguin a terme aquestes formacions. 

Katia Carneiro

Si tens dubtes o vols saber més sobre aquest tema i aquesta nova llei, escriu-nos!

Informació sobre protecció de dades

Denominació social
LEGAL IT GLOBAL 2017, SLP
Finalitat
Prestar el servei.
Enviament del Boletí informatiu.
Legitimització
Compliment de la prestació de servei.
Consentiment.
Destinataris
Les teves dades no seran compartides amb cap tercer, excepte aquells proveïdors de serveis amb els que disposem d’un contracte de serveis vigent.
Drets
Pots accedir, rectificar o suprimir les dades, així com exercir els drets que s’esmenten en la nostra Política de Privacitat.
Més informació
Consulta la Política de Privacitat.