Skip to main content
Desconexión digital

Protocol de desconnexió digital

El dret a la desconnexió digital és un dret dels treballadors que ha sorgit de les noves tecnologies que permeten la connexió constant també en l’àmbit del treball. Ara que ja estem de ple en les vacances d’estiu, us volem parlar d’una política que serveix per marcar, de manera molt clara, els límits entre el temps de feina i el temps personal i familiar dels treballadors: el Protocol de desconnexió digital.

Què és el dret a la desconnexió digital?

És un dret que tenen tots els empleats a no connectar-se a cap dispositiu digital, de caràcter professional, durant els seus descansos o fora de l’horari laboral (aquí s’inclouen les vacances i els permisos).

Per tant, aquest dret legitima als treballadors a no respondre correus electrònics, trucades, WhatsApps, videotrucades o qualsevol tipus de comunicació digital fora de la seva jornada laboral.

Aquest dret s’aplica a tots els empleats; independentment de la modalitat de feina (presencial o teletreball), tipus de contracte, o qualsevol altra condició laboral concreta.  

També és recomanable incloure una explicació d’aquest dret a la formació al personal que comentàvem en aquest post.  

A més d’una obligació legal, aquest és un dret bàsic per al benestar i la productivitat. Permet reduir l’estrès i el burnout, ja que els empleats poden descansar i recuperar-se de les exigències laborals. Aquesta pausa ajuda a millorar l’equilibri entre la vida laboral i personal, fomentant relacions més saludables i una major satisfacció vital. A més, afavoreix la creativitat i l’eficiència, ja que un treballador descansat i motivat rendeix millor. També afavoreix un entorn laboral més saludable, on es respecten els temps de descans i es valora el benestar integral de les persones.

Quines lleis recullen el dret a la desconnexió digital?

Espanya és un dels pocs països europeus que reconeixen, per llei, el dret a la desconnexió digital. 

La Constitució Espanyola (CE) serveix de base per articular aquest dret; ja que, a l’apartat primer de l’article 18, es garanteix el dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.

A més, l’apartat quart del mateix article és més concret i limita l’ús de la informàtica amb la finalitat de garantir l’honor i la intimitat personal i familiar dels ciutadans i el ple exercici dels seus drets.

En l’àmbit laboral, trobem que l’Estatut dels Treballadors (ET) és més específic al parlar dels drets dels empleats en matèria d’intimitat; en relació amb el món digital i la desconnexió.

Així, l’article 20 bis de l’ET reconeix als empleats el seu “dret a la intimitat en l’ús de dispositius digitals posats a la seva disposició per l’empresari, a la desconnexió digital i a la intimitat davant l’ús de dispositius de videovigilància i geolocalització en els termes establerts a la legislació vigent en matèria de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals”.

Per últim, cal parlar de la Llei Orgànica 3/2018, de Protecció de Dades personals i Garantia dels Drets Digitals, que dedica un Títol sencer (el Títol X) a garantir els drets digitals: a banda del dret a la desconnexió digital en l’àmbit laboral, també inclou el dret a la neutralitat a Internet, l’accés universal a Internet, la seguretat digital, l’educació digital, la protecció dels menors, la rectificació a Internet, l’actualització d’informacions a mitjans de comunicació digitals, el dret a la intimitat i l’ús de dispositius digitals a la feina.

L’article 88 de la LOPD vigent estableix que:

1. Els treballadors i els empleats públics tenen dret a la desconnexió digital a per garantir, fora del temps de treball legalment o convencionalment establert, el respecte del seu temps de descans, permisos i vacances, així com de la seva intimitat personal i familiar.

2. Les modalitats d’exercici d’aquest dret atendran la naturalesa i l’objecte de la relació laboral, potenciaran el dret a la conciliació de l’activitat laboral i la vida personal i familiar i se subjectaran al que estableix la negociació col·lectiva o, en la seva defecte, a allò acordat entre l’empresa i els representants dels treballadors.3. L’ocupador, amb audiència prèvia dels representants dels treballadors, elaborarà una política interna adreçada a treballadors, inclosos els que ocupin llocs directius, a la que definiran les modalitats d’exercici del dret a la desconnexió i les accions de formació i de sensibilització del personal sobre un ús raonable de les eines tecnològiques que eviti el risc de fatiga informàtica. En particular, es preservarà el dret a la desconnexió digital en els supòsits de realització total o parcial del treball a distància així com al domicili de l’empleat vinculat a l’ús amb fins laborals d’eines tecnològiques.

Per què un Protocol?

La millor manera de fomentar la desconnexió digital dels teus empleats (fora del temps de feina) és mitjançant un Protocol de desconnexió digital.

Abans d’elaborar el Protocol, s’ha d’analitzar la situació de l’empresa: horaris i la política de comunicacions amb els empleats fora de la seva jornada laboral.

La normativa estableix que el Protocol de desconnexió digital ha de fer-se prèvia consulta amb la representació legal dels treballadors (per tal de negociar amb ells les mesures a adoptar).

Tot i això, la normativa no indica que sigui obligatori que l’empresa arribi a un acord amb els representants dels empleats i, per tant, la teva empresa podria redactar unilateralment el Protocol.

Per afavorir la conciliació de la vida personal i familiar amb la laboral, i garantir el descans dels treballadors, mitjançant el Protocol es reconeix expressament el seu dret a la desconnexió digital un cop han finalitzat la seva jornada laboral.

Per això, en aquest document es defineixen les normes per al bon ús de les eines tecnològiques, s’inclouen les accions d’implantació i les mesures de revisió.

Què passa si les empreses no respecten aquest dret?

Si vulneres aquest dret, Inspecció de Treball té potestat per sancionar-te amb multes que, en funció de la gravetat, poden oscil·lar entre els 751 i els 7.500 euros.

Davant casos molt greus; és a dir, que es demostri que l’empresa contacta de forma reiterada (i, per tant, es podria considerar com a assetjament laboral), les sancions podrien arribar fins als 225.018 euros.

Per analitzar el grau d’intrusió comès per l’empresa sobre l’empleat, Treball observa l’existència (o no) d’una necessitat d’urgència que justifiqui escriure o trucar a l’empleat.

Autora: Sandra Santiago, Advocada.

Si necessites més informació, contacta amb nosaltres!


    Informació sobre protecció de dades

    Denominació social
    LEGAL IT GLOBAL 2017, SLP
    Finalitat
    Prestar el servei.
    Enviament del Butlletí informatiu.
    Legitimització
    Compliment de la prestació de servei.
    Consentiment.
    Destinataris
    Les teves dades no seran compartides amb cap tercer, excepte aquells proveïdors de serveis amb els que disposem d’un contracte de serveis vigent.

    Drets
    Pots accedir, rectificar o suprimir les dades, així com exercir els drets que s’esmenten en la nostra Política de Privacitat.

    Més informació
    Consulta la Política de Privacitat.